Malalta

He estat malalta per k em feia mlt la panxa, va ser divertit estar sola a casa per k era divendres i el meu pare treballaven i el meu germa ha anat al cole. Vaig estar mirant la tele tot el dia, aig llegir els cmics de Detectiu Conan, Peach Girl i despres vag estudiar per k el dilluns tinc dos examens. a meva mare va arribar a les tres i va come´çar a fer el dinar i mes tard vam dinar, a la tarda hi havia els premis del 30 d’octubre, i jo sempre he estat finalista, es molt dificil kedar finalista per k participen totes les escoles de Salou, però aquest any els meus pares m’amagaven algu, i era k jo havia guanyat el segon pemi, i em van reglar un mp3, no mo vaig poder creure quan van dir k el primer premi era per un nen k vaa la meva classe. Jo em vaig emossionar molt.

Adeu!!!!!!!

Windows vista

Feia temps que no escrivia, pero es que amb tots els examens finals i les colonies, no tenia temps de res. La bona noticia es que ho he aprobat tot de sobres tinc cin o sis exelents i tot lo altre notables, yuju!!! Els meus pares estaven tan contents que em van regalar una tenda de campanya, es molt xula, pero una mica peque… Pero aixo més igual perque se que els meus pares estan orgullosos de mi, i aixo es lo que conta. Vaig anar de colonies, pero dormiem amb tendes de campanya. Va ser molt divertit, in dia de les colonies vam anar a fer vivac (dormir a l’aire lliure) a una muntanya, vam estar tres hores per pujarla, i quan vam arribar a dalt tots morts, vam posar les esterilles i els sacs, i  vam sopar, vam explicar histories de po, i al final vam anar a dormir, i es va posar a ploure, pero quatre gotes de res… Be ara vaig a l’escola amb una cosa que es diu Informatica Esports, i els meus pares han comprat un ordinador nou, i la versio es el Windows Vista, es xulissssiiiimm!

Fins una altra!!!

El sueño de morfeo

Zoey 101

Si teniu digital, mireu Nickelodeon, que es el nº 37!!!! Perque hi han series molt divertides com “Dreik i Josh”, i també hi ha “Zoey 101″. Aquí teniu a seva canço (la de Zoey 101)

Per fi, internet

Hello, en tots aquests anys,mai havia tingut internet, jo em pensava que no seria tan guay, ja se que es tonto de dir així, però ahir ens van vindré a possar interne, i… que guay qu es! Pots anar per les webs, que ulguis, i pots anar al msn. Per sert el meu msn es:     mar_carrionb@hotmail.com , ademés, pots escriure al teu blog quan et dongui la gana! Es super xulo, els meus pares no ho entenien perque en voliem el meu germà i jo, però al final ens en han posat! Yuju, bien!!!!!!!

Corbin Blue “Salta”

Aquest cap de setmana, anire a Lluret de mar, a fer una “competicio”, de volei, anem a un hotel perque em guanyat la lliga!!!! Vam jugar contra bastants equips, uns facils de guanyar, i una altres no tant. Les meves millors amigues (les meves amigues “number one”) casi sempre em fan cartes per demostrar-me la nostra amistad per a sempre, son les amigues que tothom desitja, són super, mega especials. Vull dir-lis que no les canviaria per res del món, ni que em donesis 1.000 euros. SÓN FANTASTIQUES!!!!!

Vanessa Hudgens

He posat aqust videoclip perque crec que us agradara a tot els que entreu al meu blog!!!!

Sorpresas!

El dilluns, una de les meves millors amigues, em va regalar un diari del Diddal! El dimarts, l’altra millor  amiga, em va regalar una capsa pels llapis, i jo avui els hi he regalat a la Lidia, Lucia, Judith i Carla, un llapis del Diddal i una llibreta de la Diddalina!                                                          

Conte del Sol i el Vent

Un dia el Sol i el Vent discutiren sobre quin d’ells dos tenia més força.

Cada un es pensava tenir-ne més que l’altre.

      Per veure qui tenia raó van decidir provar-ho.

En aquell moment van veure que passava un home que anava amb una manta sobre les espatlles. Llavors el Sol va dir:

Fem la prova amb aquest home que ara passa.  A veure qui té mes força per prendre-li la manta. Comença tu primer.

     El vent es va posar a bufar, i l’home, que portava la        manta     deixada anar, la            va agafar fort per tapar-se bé.

El Vent bufar més fort, i l´home encara es va embolicar més amb la manta.

I, com més bufava, en comptes de fer-la caure, resultava que l’home l’agafava més fort.

El vent suava la gota negra i no sabia com fer-ho, fins que el Sol li va dir:

- Si vols, ara ho provaré jo.             

I el Sol va començar a escalfar i l’home, que habia agafat la manta tan fort, ña va deixar anar sobre les espatlles.

     El Sol va escalfar més fort i l’home encara va deixar anar més la manta.

Aviat l’home, cansat de tanta calor perquè la manta li feia nosa, no sabent on posar-se-la, va acabar traient-se-la.                                  

 I així el Sol, sense gaire esforç, amb tota tranquil·litat, va poder més que el Vent amb la seva gran força.